Avui a classe hem vist el documental "El hombre con 7 segundos de memoria". Explica la història de Clive Wearing, músic i director d'orquestra que va néixer el 1938 al Regne Unit. Ara amb 72 anys, porta més de 20 anys malalt d'amnèsia per un virus (herpes simple tipus 2) que va tenir el 1985. De fet és una de les persones més amnèsiques del món, té 7 segons de memòria.
Aquest vídeo podríem dir que és la segona part, ja que fa 20 anys quan va començar amb la malaltia, van fer una pel.lícula "Prisonero de la conciencia".
Podríem dir que té "illes" de memòria. La seva dona, és l'única persona que reconeix. En més d'una ocasió en el documental diu la frase "ets el primer ésser humà que veig en la meva vida". Aquesta frase la diu fins i tot als reporters que porten 4 setmanes treballant en el documental. Defineix l'estat
Coneix el seu propi nom però no sap la seva edat, ni en quin dia viu, ni de què treballa la seva dona. Sap escriure, però no sap com és la seva lletra, en escriure diu "mai havia vist la meva lletra". Recorda la matrícula del cotxe del seu pare, però no el model o el color. Recorda que està casat amb Deborah, la seva dona, però no el dia del casament.
Tot seguit, us deixo un link pels que no hagueu pogut venir a classe. Així pogueu veure el documental.
http://www.teledocumentales.com/el-hombre-con-7-segundos-de-memoria/
Acabo amb una cita de Luis Buñuel de l'inici de les seves memòries, titulades El último suspiro: " Hay que haber empezado a perder la memoria, aunque sea sólo a retazos, para darse cuenta de que esa memoria es lo que consituye toda nuestra vida. Una vida sin memoria no sería vida, como una inteligencia sin posibilidad de expresarse no sería inteligencia. Nuestra memoria es nuestra coherencia, nuestra razón, nuestra acción, nuestro sentimiento. Sin ella no somos nada" (Buñuel, 1982)
Hola Laura!
ResponderEliminarM'ha agradat molt la cita que has posat de Luis Buñuel. La veritat és que a partir de documentals com els que hem vist a classe, m'he adonat de la gran importància de la memòria en la nostra vida, i considero, tal i com afirma Buñuel, que sense la memòria no som res...
Fins aviat!
Laura,
ResponderEliminarHe trobat molt interessant l'explicació que has donat envers el documental que vam veure l'altre dia sobre l'home amb 7 segons de memòria.
Tot i així i donant la raó a la Marta, penso que la cita que has posat de Luis Buñuel és molt interessant i sobretot, molt certa. Penso que és molt important ser conscients de la importància que arriba a tenir en les notres vides la memòria i del que es podria convertir la nostra vida si aquesta ens fallés, com és el cas, de l'home del documental que tenia 7 segons de memòria.
Fins aviat!
Cèlia
Segur que els teus companys i companyes que no varen poder veure el documental, o aquells que el vulguin revisar, t'ho agraeixen enormement, Laura!
ResponderEliminar