Bon dia!!
Ahir a la nit als programa "Entre línies" varen fer un reportatge sobre l'ITA (Institut de Trastorns Alimentaris) de Cabrils, on viuen internes una trentena de joves amb problemes de trastorns alimentaris. L'ITA té com a objectiu tractar els nois i noies amb casos greus d'anorèxia, bulímia i obesitat.
En aquest reportatge mostren els àpats dels dies, algunes activitats que fan, una de les quals és entorn a les emocions. I, també, hi ha alguna explicació en primera persona de com està vivint aquest trastorn.
Us recomano que el veieu quan tingueu un momentet (abans, entre o després d'exàmens). Espero que el trobeu interessant.
Que passeu uns bons dies d'estudis!!!
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3320931
miércoles, 19 de enero de 2011
miércoles, 12 de enero de 2011
COM ESTIMULAR LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Bones a tothom!!!
Com a futurs psicopedagogs/es crec important conèixer com es poden estimular les intel·ligències múltiples. Per això, m'he centrat a buscar algun document que ho expliques de manera clara i concisa.
La recerca ha estat satisfactòria ja que he trobat un article anomenat "Cómo estimular las inteligencias múltiples" escrit per Patricia Gaxiola (mestra i teóloga), el qual és molt entenedor i ràpid de llegir.
Espero que sigui del vostre interès.
Cuando el investigador Howard Gardner de la prestigiosa universidad de Harvard publicó su libro Las Inteligencias Múltiples revolucionó el concepto que teníamos de la inteligencia humana.
Gardner nos dice que la inteligencia es la facultad singular que se utiliza en cualquier situación en que haya que resolver un problema y los seres humanos lo hacemos de maneras diversas, por lo que, desde este punto de vista, la inteligencia es una facultad universal que se encuentra en todos los individuos. Las pruebas tradicionales que miden el coeficiente intelectual, están basadas en las capacidades lingüísticas y matemáticas por lo que l as personas, que tienen otras maneras de ver la vida y de resolver problemas han sido poco estimuladas por la escuela y la sociedad y muchas veces etiquetadas como menos inteligentes. La teoría de las inteligencias múltiples nos obliga a educadores y padres de familia a observar las diversas capacidades de los niños y jóvenes y a estimular las inteligencias de una nueva manera.
Todos tenemos alguna inteligencia
Todos los individuos poseen cada una de las inteligencias múltiples, pero tienen algunas más fuertes o determinantes en ellos y que se manifiestan cuando tienen que resolver los problemas que la vida les presenta o producen para la comunidad humana. Estos productos son, desde una teoría científica, hasta la labor más común y cotidiana como puede ser limpiar, cocinar o sembrar.
Si como dice Gardner es imposible usar una sola inteligencia aislada y cualquiera de las inteligencias puede ir acompañada con otra y trabajar juntas, entonces todos tenemos algo de estas siete inteligencias, por lo que se vuelve un deber para los padres de familia y educadores el estimular cada una de las siete inteligencias y sobre todo, valorarlas a todas por igual, sin calificar de mejores o peores las cualidades que tienen cada una de ellas. Por eso mismo les proponemos una serie de actividades útiles para favorecer las siete inteligencias.
¿Cómo reconocemos las inteligencias múltiples?
Article extret de la pàgina web: http://www.excelduc.org.mx/index.cfm?artID=161
Com a futurs psicopedagogs/es crec important conèixer com es poden estimular les intel·ligències múltiples. Per això, m'he centrat a buscar algun document que ho expliques de manera clara i concisa.
La recerca ha estat satisfactòria ja que he trobat un article anomenat "Cómo estimular las inteligencias múltiples" escrit per Patricia Gaxiola (mestra i teóloga), el qual és molt entenedor i ràpid de llegir.
Espero que sigui del vostre interès.
__________________________________________________________________________
Cómo estimular las inteligencias múltiples
Cuando el investigador Howard Gardner de la prestigiosa universidad de Harvard publicó su libro Las Inteligencias Múltiples revolucionó el concepto que teníamos de la inteligencia humana.
Gardner nos dice que la inteligencia es la facultad singular que se utiliza en cualquier situación en que haya que resolver un problema y los seres humanos lo hacemos de maneras diversas, por lo que, desde este punto de vista, la inteligencia es una facultad universal que se encuentra en todos los individuos. Las pruebas tradicionales que miden el coeficiente intelectual, están basadas en las capacidades lingüísticas y matemáticas por lo que l as personas, que tienen otras maneras de ver la vida y de resolver problemas han sido poco estimuladas por la escuela y la sociedad y muchas veces etiquetadas como menos inteligentes. La teoría de las inteligencias múltiples nos obliga a educadores y padres de familia a observar las diversas capacidades de los niños y jóvenes y a estimular las inteligencias de una nueva manera.
Todos tenemos alguna inteligencia
Todos los individuos poseen cada una de las inteligencias múltiples, pero tienen algunas más fuertes o determinantes en ellos y que se manifiestan cuando tienen que resolver los problemas que la vida les presenta o producen para la comunidad humana. Estos productos son, desde una teoría científica, hasta la labor más común y cotidiana como puede ser limpiar, cocinar o sembrar.
Si como dice Gardner es imposible usar una sola inteligencia aislada y cualquiera de las inteligencias puede ir acompañada con otra y trabajar juntas, entonces todos tenemos algo de estas siete inteligencias, por lo que se vuelve un deber para los padres de familia y educadores el estimular cada una de las siete inteligencias y sobre todo, valorarlas a todas por igual, sin calificar de mejores o peores las cualidades que tienen cada una de ellas. Por eso mismo les proponemos una serie de actividades útiles para favorecer las siete inteligencias.
- Inteligencia lingüística:
Hablar correctamente con los niños, leer con ellos cuentos, novelas y poemas para que amen los libros y desarrollen la imaginación. Enseñarles rimas y juegos de palabras. Jugar con ellos a cambiar el sentido de las palabras y a decir trabalenguas. Estimularlos a buscar argumentos para defender sus ideas, deseos o propuestas. Resolver crucigramas y jugar en familia scrabble, ahorcados, basta y otros juegos que estimulan el lenguaje. Proveer a los niños de plumas, lápices, plumones y papeles diversos para que disfruten la escritura.
- Inteligencia lógico-matemática:
La mejor manera es proveer a los niños de actividades relacionadas con los números. Todo aquello que tenga que ver con pesos y medidas en la cocina, por lo que ayuda mucho cocinar con ellos como una actividad recreativa. Invitar a los niños a formar colecciones y a clasificar sus juguetes u objetos personales por colores, tamaños o su utilidad. Todas las actividades relacionadas con la computación y los juegos electrónicos. Jugar cartas, dominó o llevar el conteo de cualquier juego que realicen en grupo o individualmente.
- Inteligencia espacial y visual:
Todas las actividades de dibujo y pintura que tanto gustan a los niños estimulan la inteligencia espacial. Llevarlos a los museos o enseñarles a observar y disfrutar las obras de arte. Ver películas, videos y fotografías. Armar rompecabezas o actuar en obras de teatro. Juegos de armar y de construir. Realizar maquetas y esculturas de plastilina, barro, arena y otros materiales, así como hacer planos y mapas de lugares reales o imaginarios.
- Inteligencia musical:
La mejor manera para estimular la inteligencia musical es rodear el ambiente del niño de música. También cantar solo o en un coro y aprender a tocar cualquier instrumento como parte de sus actividades extra escolares.
- Inteligencia cinético-corporal:
Hacer que los niños participen en actividades deportivas y físicas será la mejor manera de estimular esta inteligencia, pero también bailar y construir con bloques o cubos ayuda a todos.
- Inteligencia interpersonal:
Estimular que se trabaje en equipo y hacer proyectos colectivos tanto en la escuela como en la familia, ayuda a desarrollar habilidades interpersonales. Alentar a los niños a tener amigos, a convivir con ellos y a participar en fiestas y actividades de grupo es otra manera de crecer la inteligencia interpersonal, así como jugar en un equipo deportivo o ser parte de un club de cualquier actividad.
- Inteligencia intrapersonal:
La mejor manera de estimular el conocimiento de uno mismo y la vida interior es la lectura. Respetar los momentos de soledad y silencio en los niños es muy importante si queremos que tengan inteligencia intrapersonal, así como la reflexión acerca de sus actos. Educar la inteligencia emocional conduce al desarrollo de la vida interior en los niños.
- Inteligencia naturalista:
Actividades de cuidado de la naturaleza como puede ser dar responsabilidades en el cuidado del jardín y las mascotas familiares. Contacto con la naturaleza a través del deporte, el juego, la observación de animales de todo tipo. Visitas al zoológico y a sitios ricos en fauna y flora. Poner al alcance de los niños libros, películas, videos y programas de televisión con información sobre la vida de animales salvajes o desconocidos para ellos. Cocinar es otra actividad que estimula esta actividad, además de cualquier situación en la que los niños se hagan responsables del cuidado del agua, la energía o el reuso, reciclado y reducción de los desechos para eliminar la basura.
¿Cómo reconocemos las inteligencias múltiples?
- Musical:
El caso más conocido es Mozart, que desde niño se destacó por sus habilidades musicales. También la tienen los que cantan, silban, tararean y escuchan música constantemente. Los compositores, intérpretes, cantantes y los que tocan algún instrumento.
- Lógico/Matemática:
Los científicos, investigadores, hombres de negocios, actuarios, comerciantes, contadores, prestamistas o personas que hacen trabajos estadísticos.
- Lingüística:
Los abogados, escritores, profesores, actores, políticos, conductores de televisión y radio; también los cómicos y los buenos lectores.
- Espacial/visual:
Los pilotos, navegantes, arquitectos, diseñadores, decoradores, el personal de las compañías de mudanzas; los pintores, albañiles, los cineastas y fotógrafos. Los ciegos o débiles visuales desarrollan grandes habilidades espaciales.
- Cinético/ corporal:
Los deportistas, bailarines, coreógrafos y también los cirujanos.
- Naturalista:
Los biólogos, entrenadores de animales, los especialistas en medio ambiente, los cocineros. También los agricultores y ganaderos.
- Interpersonal:
Los expertos en relaciones públicas, los buenos vendedores, los buenos educadores porque son capaces de percibir las necesidades, debilidades y habilidades de sus discípulos. Los políticos y todas las personas que son reconocidas como líderes por los demás, así como psicólogos y terapeutas.
- Intrapersonal:
Las personas religiosas y espirituales, los escritores y filósofos. También los místicos y los que tienen vida interior como los buenos lectores.
Article extret de la pàgina web: http://www.excelduc.org.mx/index.cfm?artID=161
martes, 28 de diciembre de 2010
A qui estima Gilbert Grape
Bones classe!!
L'altre dia a la tarda vaig veure la pel·licula " a qui estima Gilbert Grape", en anglès "What’s eating Gilbert Grape?" feta l'any 1993
Us explico una mica la història de la família d'en Gilbert. Viuen a un poble de mala mort, en el qual mai passa res. Allà viuen Gilbert, la seva mare i tres germans. El pare es va penjar anys enrere en el soterrani de casa seva. Amb això, la vida va deixar de tenir sentit per a la seva dona, que va engreixar fins a 230 quilos. Hi ha dues filles, els caràcters s'esbossen lleument. I l'Arnie , que és discapacitat a punt de fer 18 anys, que pot morir en qualsevol moment.
Crec que en aquesta pel·licula podem observar bé els rols familiars i les relacions que s'estableixen entre els components de la família. Com també, el sentit de la vida, la responsabilitat o la presa de decisions.
Si la voleu veure i després comentar aquí teniu un espai per fer-ho.
Com que ja s'acosta cap d'any us desitjo una bona entrada d'any!!
L'altre dia a la tarda vaig veure la pel·licula " a qui estima Gilbert Grape", en anglès "What’s eating Gilbert Grape?" feta l'any 1993
Us explico una mica la història de la família d'en Gilbert. Viuen a un poble de mala mort, en el qual mai passa res. Allà viuen Gilbert, la seva mare i tres germans. El pare es va penjar anys enrere en el soterrani de casa seva. Amb això, la vida va deixar de tenir sentit per a la seva dona, que va engreixar fins a 230 quilos. Hi ha dues filles, els caràcters s'esbossen lleument. I l'Arnie , que és discapacitat a punt de fer 18 anys, que pot morir en qualsevol moment.
Crec que en aquesta pel·licula podem observar bé els rols familiars i les relacions que s'estableixen entre els components de la família. Com també, el sentit de la vida, la responsabilitat o la presa de decisions.
Si la voleu veure i després comentar aquí teniu un espai per fer-ho.
Com que ja s'acosta cap d'any us desitjo una bona entrada d'any!!
miércoles, 15 de diciembre de 2010
LA FELICITAT
Avui us adjunto un video d'un programa de TV3 anomenat "Bricolatge Emocional".
Què és la felicitat?" és una pregunta que té tantes respostes com persones hi ha al món. A "Bricolatge emocional" en plantejarem algunes, però, al marge de definicions, en el que tothom coincideix és que hi ha una sèrie d'elements que segur que ens impediran ser feliços. No podrem ser feliços si tenim por, si anem estressats, si no sabem controlar la nostra ira, si no tenim amics, si la nostra autoestima és molt baixa, si no sabem dir que no quan és que no...
Què és la felicitat?" és una pregunta que té tantes respostes com persones hi ha al món. A "Bricolatge emocional" en plantejarem algunes, però, al marge de definicions, en el que tothom coincideix és que hi ha una sèrie d'elements que segur que ens impediran ser feliços. No podrem ser feliços si tenim por, si anem estressats, si no sabem controlar la nostra ira, si no tenim amics, si la nostra autoestima és molt baixa, si no sabem dir que no quan és que no...
jueves, 9 de diciembre de 2010
EDUCACIÓ EMOCIONAL
Avui m’agradaria informar-vos de què és l’educació emocional. Com tots i totes sabem les emocions formen part de la nostra vida, per tant com a futurs psicopedagogs/es no és de menys saber què és l’educació emocional.
Segons Rafael Bisquerra l'educació emocional es proposa el desenvolupament de competències emocionals.
Concep l'educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, a fi de capacitar per a la vida. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L'educació emocional es proposa optimitzar el desenvolupament humà. És a dir, el desenvolupament personal i social, o dit d'una altra manera: el desenvolupament de la personalitat integral de l'individu. És per tant una educació per a la vida.
L'educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d'estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida. L'educació emocional adopta un enfocament del cicle vital, que es porta a la pràctica a través de programes seqüenciats que s'inicien en l'educació infantil, segueixen a través de primària i secundària, i es prolonguen en la vida adulta.
L'educació emocional és una forma de prevenció primària inespecífica. S’entén com a tal a l'adquisició de competències que es poden aplicar a una multiplicitat de situacions, com ara la prevenció del consum de drogues, prevenció de l'estrès, ansietat, depressió, violència, etc. La prevenció primària inespecífica pretén minimitzar la vulnerabilitat de la persona a determinades disfuncions (estrès, depressió, impulsivitat, agressivitat, etc.) O prevenir la seva ocurrència. Per a això es proposa el desenvolupament de competències bàsiques per a la vida. Quan encara no hi ha disfunció, la prevenció primària tendeix a confluir amb l'educació per a maximitzar les tendències constructives i minimitzar les destructives.
Per acabar, dir que l’educació emocional ens porta a valorar la necessitat de comprendre quins són els objectius de la intervenció, com a adults, quan el menor reacciona de forma emocional, i alhora, coordinar les possibles maneres de respondre-hi, a fi que aquesta intervenció esdevingui un factor positiu a curt i a llarg termini.
Us deixo com a referència un llibre que parla de les emocions i els psicopedagogs: “L'orientació Psicopedagògica en el Marc Escolar, Familiar I Social”. A l’apartat 2 ens parla de les emocions.
miércoles, 24 de noviembre de 2010
L'HOME AMB 7 SEGONS DE MEMÒRIA
Avui a classe hem vist el documental "El hombre con 7 segundos de memoria". Explica la història de Clive Wearing, músic i director d'orquestra que va néixer el 1938 al Regne Unit. Ara amb 72 anys, porta més de 20 anys malalt d'amnèsia per un virus (herpes simple tipus 2) que va tenir el 1985. De fet és una de les persones més amnèsiques del món, té 7 segons de memòria.
Aquest vídeo podríem dir que és la segona part, ja que fa 20 anys quan va començar amb la malaltia, van fer una pel.lícula "Prisonero de la conciencia".
Podríem dir que té "illes" de memòria. La seva dona, és l'única persona que reconeix. En més d'una ocasió en el documental diu la frase "ets el primer ésser humà que veig en la meva vida". Aquesta frase la diu fins i tot als reporters que porten 4 setmanes treballant en el documental. Defineix l'estat
Coneix el seu propi nom però no sap la seva edat, ni en quin dia viu, ni de què treballa la seva dona. Sap escriure, però no sap com és la seva lletra, en escriure diu "mai havia vist la meva lletra". Recorda la matrícula del cotxe del seu pare, però no el model o el color. Recorda que està casat amb Deborah, la seva dona, però no el dia del casament.
Tot seguit, us deixo un link pels que no hagueu pogut venir a classe. Així pogueu veure el documental.
http://www.teledocumentales.com/el-hombre-con-7-segundos-de-memoria/
Acabo amb una cita de Luis Buñuel de l'inici de les seves memòries, titulades El último suspiro: " Hay que haber empezado a perder la memoria, aunque sea sólo a retazos, para darse cuenta de que esa memoria es lo que consituye toda nuestra vida. Una vida sin memoria no sería vida, como una inteligencia sin posibilidad de expresarse no sería inteligencia. Nuestra memoria es nuestra coherencia, nuestra razón, nuestra acción, nuestro sentimiento. Sin ella no somos nada" (Buñuel, 1982)
Aquest vídeo podríem dir que és la segona part, ja que fa 20 anys quan va començar amb la malaltia, van fer una pel.lícula "Prisonero de la conciencia".
Podríem dir que té "illes" de memòria. La seva dona, és l'única persona que reconeix. En més d'una ocasió en el documental diu la frase "ets el primer ésser humà que veig en la meva vida". Aquesta frase la diu fins i tot als reporters que porten 4 setmanes treballant en el documental. Defineix l'estat
Coneix el seu propi nom però no sap la seva edat, ni en quin dia viu, ni de què treballa la seva dona. Sap escriure, però no sap com és la seva lletra, en escriure diu "mai havia vist la meva lletra". Recorda la matrícula del cotxe del seu pare, però no el model o el color. Recorda que està casat amb Deborah, la seva dona, però no el dia del casament.
Tot seguit, us deixo un link pels que no hagueu pogut venir a classe. Així pogueu veure el documental.
http://www.teledocumentales.com/el-hombre-con-7-segundos-de-memoria/
Acabo amb una cita de Luis Buñuel de l'inici de les seves memòries, titulades El último suspiro: " Hay que haber empezado a perder la memoria, aunque sea sólo a retazos, para darse cuenta de que esa memoria es lo que consituye toda nuestra vida. Una vida sin memoria no sería vida, como una inteligencia sin posibilidad de expresarse no sería inteligencia. Nuestra memoria es nuestra coherencia, nuestra razón, nuestra acción, nuestro sentimiento. Sin ella no somos nada" (Buñuel, 1982)
sábado, 6 de noviembre de 2010
VANESA I AMADEU
Bon dia!
Avui he trobat un vídeo que l'he trobat molt interessant, proper, simpàtic, sincer... I volia compartir-lo amb vosaltres.
Laura Reinón: A través de la Vanesa, la seva germana, s'acosta al món de l'Amadeu, perquè tots dos tenen síndrome de Down, per conèixer els seus somnis i abordar una de les seves pors: la inquietud pel futur. Partint d'una sèrie de capítols, l'Amadeu i la Vanesa reflexionen sobre uns temes proposats amb antelació, com les seves il·lusions, els seus sentiments i les persones que tenen més a prop. No és presenten com a dues persones que tenen síndrome de Down, sinó simplement com són ells mateixos, únics i especials.
Espero que us agradi.
Avui he trobat un vídeo que l'he trobat molt interessant, proper, simpàtic, sincer... I volia compartir-lo amb vosaltres.
Laura Reinón: A través de la Vanesa, la seva germana, s'acosta al món de l'Amadeu, perquè tots dos tenen síndrome de Down, per conèixer els seus somnis i abordar una de les seves pors: la inquietud pel futur. Partint d'una sèrie de capítols, l'Amadeu i la Vanesa reflexionen sobre uns temes proposats amb antelació, com les seves il·lusions, els seus sentiments i les persones que tenen més a prop. No és presenten com a dues persones que tenen síndrome de Down, sinó simplement com són ells mateixos, únics i especials.
Espero que us agradi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)