L'HOME AMB 7 SEGONS DE MEMÒRIA

Avui a classe hem vist el documental "El hombre con 7 segundos de memoria". Explica la història de Clive Wearing, músic i director d'orquestra que va néixer el 1938 al Regne Unit. Ara amb 72 anys, porta més de 20 anys malalt d'amnèsia per un virus (herpes simple tipus 2) que va tenir el 1985. De fet és una de les persones més amnèsiques del món, té 7 segons de memòria.

Aquest vídeo podríem dir que és la segona part, ja que fa 20 anys quan va començar amb la malaltia, van fer una pel.lícula "Prisonero de la conciencia".
Podríem dir que té "illes" de memòria. La seva dona, és l'única persona que reconeix. En més d'una ocasió en el documental diu la frase "ets el primer ésser humà que veig en la meva vida". Aquesta frase la diu fins i tot als reporters que porten 4 setmanes treballant en el documental. Defineix l'estat

Coneix el seu propi nom però no sap la seva edat, ni en quin dia viu, ni de què treballa la seva dona. Sap escriure, però no sap com és la seva lletra, en escriure diu "mai havia vist la meva lletra". Recorda la matrícula del cotxe del seu pare, però no el model o el color. Recorda que està casat amb Deborah, la seva dona, però no el dia del casament.


Tot seguit, us deixo un link pels que no hagueu pogut venir a classe. Així pogueu veure el documental.

http://www.teledocumentales.com/el-hombre-con-7-segundos-de-memoria/



Acabo amb una cita de Luis Buñuel de l'inici de les seves memòries, titulades El último suspiro: " Hay que haber empezado a perder la memoria, aunque sea sólo a retazos, para darse cuenta de que esa memoria es lo que consituye toda nuestra vida. Una vida sin memoria no sería vida, como una inteligencia sin posibilidad de expresarse no sería inteligencia. Nuestra memoria es nuestra coherencia, nuestra razón, nuestra acción, nuestro sentimiento. Sin ella no somos nada" (Buñuel, 1982)

VANESA I AMADEU

Bon dia!
Avui he trobat un vídeo que l'he trobat molt interessant, proper, simpàtic, sincer... I volia compartir-lo amb vosaltres.


Laura Reinón: A través de la Vanesa, la seva germana, s'acosta al món de l'Amadeu, perquè tots dos tenen síndrome de Down, per conèixer els seus somnis i abordar una de les seves pors: la inquietud pel futur. Partint d'una sèrie de capítols, l'Amadeu i la Vanesa reflexionen sobre uns temes proposats amb antelació, com les seves il·lusions, els seus sentiments i les persones que tenen més a prop. No és presenten com a dues persones que tenen síndrome de Down, sinó simplement com són ells mateixos, únics i especials.


Espero que us agradi.

POLISOMNOGRAFIA

Avui ha classe hem parlat de les fases del son. He buscat informació sobre els estudis del son: polisomnografia. Tot seguit, teniu una breu explicació de què es la polisomnografia i en què consisteix.

La POLISOMNOGRAFIA és un estudi del son que medeix els cicles i etapes del son per mitjà del registre de les ones cerebrals, l'activitat elèctrica dels músculs, els moviments oculars, la freqüència respiratòria, la pressió arterial, la saturació de l’oxigen a la sang i el ritme cardíac.
Normalment es fa a centres especialitzats (centres d’estudi del son) on la persona dorm en un llit. Aquesta prova es pot fer durant la nit, així es pot estudiar els patrons del son normals. El metge col•loca electrodes a la barbeta, al cuir cabellut i a les parpelles. Aquests electrodes emeten senyals, mentre la persona està desperta amb els ulls tancats i quan dorm.
També es registra la freqüència cardíaca i la respiració.
Els estudis de son són avaluats immediatament per un sistema computacional. El pacient pot tenir els resultats en breu termini, un a dos dies.

Us deixo un video que mostra com es realitza una polisomnografia:
http://www.youtube.com/watch?v=W3Iv7eBp3_4