Avui m’agradaria informar-vos de què és l’educació emocional. Com tots i totes sabem les emocions formen part de la nostra vida, per tant com a futurs psicopedagogs/es no és de menys saber què és l’educació emocional.
Segons Rafael Bisquerra l'educació emocional es proposa el desenvolupament de competències emocionals.
Concep l'educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, a fi de capacitar per a la vida. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L'educació emocional es proposa optimitzar el desenvolupament humà. És a dir, el desenvolupament personal i social, o dit d'una altra manera: el desenvolupament de la personalitat integral de l'individu. És per tant una educació per a la vida.
L'educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d'estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida. L'educació emocional adopta un enfocament del cicle vital, que es porta a la pràctica a través de programes seqüenciats que s'inicien en l'educació infantil, segueixen a través de primària i secundària, i es prolonguen en la vida adulta.
L'educació emocional és una forma de prevenció primària inespecífica. S’entén com a tal a l'adquisició de competències que es poden aplicar a una multiplicitat de situacions, com ara la prevenció del consum de drogues, prevenció de l'estrès, ansietat, depressió, violència, etc. La prevenció primària inespecífica pretén minimitzar la vulnerabilitat de la persona a determinades disfuncions (estrès, depressió, impulsivitat, agressivitat, etc.) O prevenir la seva ocurrència. Per a això es proposa el desenvolupament de competències bàsiques per a la vida. Quan encara no hi ha disfunció, la prevenció primària tendeix a confluir amb l'educació per a maximitzar les tendències constructives i minimitzar les destructives.
Per acabar, dir que l’educació emocional ens porta a valorar la necessitat de comprendre quins són els objectius de la intervenció, com a adults, quan el menor reacciona de forma emocional, i alhora, coordinar les possibles maneres de respondre-hi, a fi que aquesta intervenció esdevingui un factor positiu a curt i a llarg termini.
Us deixo com a referència un llibre que parla de les emocions i els psicopedagogs: “L'orientació Psicopedagògica en el Marc Escolar, Familiar I Social”. A l’apartat 2 ens parla de les emocions.
